Efecte Kerr

L'efecte Kerr, també anomenat efecte electroòptic quadràtic[1] (quadratic electro-optic, QEO), és un canvi en l'índex de refracció d'un material en resposta a un camp elèctric aplicat.[2][3][4][5]

L'efecte Kerr és diferent de l'efecte Pockels perquè el canvi d'índex induït és directament proporcional al quadrat del camp elèctric en lloc de variar linealment amb ell. Tots els materials mostren un efecte Kerr, però alguns líquids el mostren amb més força que altres.

L'efecte Kerr va ser descobert el 1875 pel físic escocès John Kerr.[6][7][8]

Normalment es consideren dos casos especials de l'efecte Kerr; aquests són l'efecte Kerr electroòptic (o efecte Kerr corrent continu), i l'efecte Kerr òptic (o efecte Kerr corrent altern).

  1. «Efecte Kerr». TERMCAT. Arxivat de l'original el 2023-07-04. [Consulta: 4 juliol 2023].
  2. Casas, 1994.
  3. Paschotta, Rüdiger. «Kerr Effect» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-10-15. [Consulta: 15 octubre 2022].
  4. «Kerr electro-optic effect» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-10-15. [Consulta: 15 octubre 2022].
  5. «Efecte Kerr - Diccionari de telecomunicacions». Arxivat de l'original el 2023-07-04. [Consulta: 4 juliol 2023].
  6. Weinberger, 2008, p. 897-907.
  7. Kerr, 1875, p. 337-348.
  8. Kerr, 1875b, p. 446-458.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search